Ara si que ho podem dir: per fi, ja s’ha acabat la temporada!!! i

Però, estem contents de què sigui així ? No ho sé. Es troba a faltar quelcom. És un neguit que ja no tenim: contra qui juguem, com s’hi va, que no faltin les fitxes ni la roba, revisar si hi ha alguna absència o algun lesionat, comprovar  l’horari, tornar-lo a mirar, parlar amb l’entrenador,.

........ Fins i tot puc acostumar-me a no tenir tot això. Si més no, una temporadeta.

No ens adonarem que passarà la Festa Major i ,apa, tornem-hi. I amb més nervis. Qui serà el “míster”?  Tindrem nous companys ? Trobarem més camps de gespa o continuarem amb la terra la meitat dels dies ? Hauran crescut gaire els jugadors aquestes vacances ? A la web de la Federació, encara no han publicat els grups de competició ?.

És el cicle normal de cada començament de temporada. Ni més ni menys.

I, com cada any, recordem que hem viscut de tot. Grans moments i d’altres que no tant. Esportivament i personalment. Voldria tenir un sentit record en el pla personal pels absents;  aquest any ha estat especialment dur i ens ha sacsejat molt, però la vida segueix i de ben segur que allà on es trobin continuaran veient com juguen els seus fils i nets, gaudint de la seva felicitat en practicar allò que tant els agrada: el futbol.

Dèiem que ha estat un campionat amb alts i baixos, com si d’una muntanya russa es tractés. Un inici de lliga molt prometedor amb imbatibilitat en moltes jornades però amb sensacions dispars que es reflecteixen en una baixada de rendiment preocupant als vols de Nadal i Reis que fan baixar l’eufòria del començament. Es torna a remuntar el vol per tornar de nou a caure en una dinàmica de resultats pobres i, quan ens tornem a posar a dalt de tot, nova patacada que ens fa anar avall. Aquest podria ser un resum de sensacions, sense mirar més enllà .

Si ens fixem també en els números, la seva fredor indica que hem fet una brillant temporada. S’han perdut només dos partits; ha vingut només d’un gol que no hem quedat campions; hem estat l’equip amb millor relació (de llarg) entre gols marcats i encaixats i molts dels nostres rivals ens felicitaven pel bon joc de l’equip;............però en la classificació hem acabat tercers.

De tot això podem treure’n diverses lectures i cadascú es lliure de fer-ho com vulgui. Jo em vull quedar amb les sensacions íntimes que he sentit amb aquest equip. Amb totes. Les grans alegries i les dures decepcions. Totes ajudaran als nostres jugadors a fer-se grans; a créixer com a persones i com esportistes. O no creieu que tots sense excepció han anat evolucionant, en tots els aspectes, des que van començar el mes de setembre passat fins aquest darrer mes de juny ?. Aquí hi tenim a veure tots els que estem al voltant de l’equip, el famós entorn: pares i familiars, equip tècnic, personal de les instal·lacions, encarregats del material i la direcció del club. Permeteu-me que faci una distinció especial per aquesta darrera ja que és la que marca les directrius a seguir per assolir els objectius que s’han marcat prèviament i que són el reflex d’una manera d’entendre la formació esportiva i la filosofia de club que es vol pels nostres equips i els seus integrants. Puc dir-vos que som un club (entitat) referent per molts altres clubs d’arreu. Es deuen fer unes quantes coses ben fetes quan apareixen tants guaites a la constant recerca de jugadors nostres, ja des de les categories més menudes, per tractar d’incorporar-los als millors equips del nostre país i de més enllà. Els que fa més temps que esteu al club, si mireu enrere, recordareu les diferents baixes de jugadors del nostre equip que han anat a jugar en d’altres clubs per la seva qualitat i també els que no han marxat però que els han temptat per fer-ho. Si no hagués estat baixa cap d’ells, hi hauria un equip de molta qualitat. També és cert que n’hi ha que han tornat o voldrien tornar per que, entre d’altres factors, pot ser no s’han acomplert les expectatives promeses.

I ara ve la segona part. Creieu que el nostre equip no és un molt bon equip ?. Podeu veure que, tot i les sensibles baixes, els tècnics han confegit un gran conjunt al qual d’altres clubs tornen a festejar-li diversos jugadors novament. Hi ha moltes circumstàncies que incideixen al llarg de la temporada en l’esdevenir d’un equip però el què ens fa forts és el conjunt i el compromís dels seus integrants envers els tècnics i la resta de companys. Si tots remem en la mateixa direcció i sense estalviar esforços, no hem de témer a ningú. Aquesta és la gran força de l’Atlètic, el conjunt per damunt de les individualitats. Volia fer públic el rànquing de golejadors del nostre equip però he pensat que després d’aquesta reflexió no seria prou adequat. Algú pot pensar que s’han de valorar també les assistències, o els gols encaixats dels porters, o si jugues més de defensa, o si estàs més endavant, o si el dia que jugava contra un equip fluix no va jugar tants minuts per posar d’altres companys d’altres posicions menys ofensives, o ............. Deixem-ho amb què el nostre equip ha estat el millor de la seva categoria en relació a gols marcats vs. gols encaixats. Gran treball d’equip.

Us puc assegurar que és un orgull molt gran quan, parlant amb responsables d’altres clubs, et manifesten l’admiració i enveja sana (o no) que senten cap al nostre Atlètic. I això també és gràcies a la col·laboració i acceptació dels pares per tal que es puguin dur a terme els objectius marcats. Sense la seva complicitat, portant els nens a una escola de formació esportiva i personal que creuen adequada pel desenvolupament dels seus fills, i l’abonament de les corresponents quotes, no es podria arribar a la consecució de les fites proposades.

I els actors principals ? Aquest grup de jugadors que ens han fet sentir gairebé tot allò que hom pot assumir. Del gaudi més gran veient-los fer un joc sublim, a la més gran pena per un resultat desfavorable i inesperat. De la solidaritat sense condicions, a l’egoisme més absurd. Del millor esforç, a la nul·la entrega. Tot són condicions ben humanes però us puc assegurar que aquest conjunt de nois són, per damunt de tot, unes excel·lents persones. Són ELS MILLORS. Hi ha de tot: grans, petits; receptius, feréstecs; rossos, morens; alts, baixos; riallers, tristos. Gràcies per deixar-me ser part del vostre grup i compartir tantes sensacions.

Als tècnics i al coordinador només dir-vos que sou fantàstics i que, des de dins, he tingut el privilegi d’entendre moltes de les vostres actuacions que de fora no s’han vist i, alguna vegada, no s’han entès. Em reconforta pensar que hi ha jugadors que us admiren, tot i que del seu entorn els arriben senyals de poca comprensió. Els heu ensenyat a buscar la millora esportiva i personal des de l’entrega i el respecte pel contrari. I crec que heu assolit abastament el vostre objectiu, Jose, Pau i Jaume.

No voldria acabar sense  fer explícit l’agraïment sincer a totes les parts implicades en el projecte Atlètic: President i Junta, Direcció Tècnica, Administració, Responsable de material, Responsables d’instal·lacions, Coordinadors, Tècnics, Jugadors, Pares i familiars, Patrocinadors, Públic i afeccionats,...........(si em deixo algú, no m’ho tingueu en compte). A tots ells, MOLTES GRÀCIES per ser-hi. 

SEMPRE ENDAVANT, ATLÈTIC.

 

orubias.com, maduras latinas.com, ildo.tv