Aquesta és la última entrevista de la Temporada.

Com et trobes actualment al equip en que estas?

Al principi quan et diuen de pujar d'equip sempre et fa por, per que es un graó mes i canvia força.

Però des de el primer moment que vaig entrar al vestuari del filial de l'espanyol vaig saber que seria una molt gran temporada amb totes les jugadores de l'equip. M'he sentit molt estimada dins i fora del camp i crec que això també m'ha ajudat a millorar.

T'ha costat molt arribar on ets ara?

Doncs, el primer cop que vaig començar a jugar a futbol no m’hagués imaginat mai arribar on soc ara. No ho tenia present la veritat. A mesura que passen els anys i te n'adones que ets tu la única que es marca els límits, em vaig proposar arribar al meu propi límit. Entrenar mes del que necessitis i sempre que en tinguis ganes i mai parar d’aprendre, mai. I costa molt. Ser porter es una feina extra. I requereix mes treball i constància per arribar a lo mes alt del futbol . A mi encara em queda molt camí per recorre però se que cada mati m’he d’aixecar com si comences el camí de nou, amb les mateixes ganes, perquè el camí es dur però la recompensa val mes que tot . Esforç , esforç i esforç.. tot arriba per qui sap esperar.

Tenies molts nervis al primer partit amb l'Espanyol?

Penso que no eren nervis. Poder es aquella sensació de satisfacció. Sempre el primer partit tens por de fallar i tens com la necessitat de quedar bé. Però tot i així ho recordo com ha una de les meves millors experiències.

Que recordes al teu pas per l'Atlètic i algun comentari del temps que portes al Espanyol i de la experiència d'anar a la selecció Espanyola.

A l’atlètic tinc molt moments que recordo, van ser molts anys de experiències inoblidables però en tinc un present de el meu primer any quan a final de temporada la meva entrenadora em va entregar un trofeu en el que posava “Paula Canals- jugadora revelació” i una nota al costat en la que deia, “constància i treball diari”. Crec que allò em va empenya a aconseguir el meu propi trofeu diari. A l'espanyol i porto molt menys temps però sense dubte em quedo amb un moment d'aquest any guanyant la lliga de segona divisió femenina. Amb la selecció catalana el moment que més m'ha marcat i que recordaré sempre es la semifinal del campionat d’Espanya que vam perdre a penals desprès d'un partit increïble, en canvi amb la selecció espanyola el que tinc més present es el debut oficial contra Bielorússia per a la classificació per a l'europeu. Inoblidables tots.

Quins consells donaries a les noies que estan en formació de l'Atlètic femení?

Doncs que tot costa i que tot té un sacrifici però que mai deixin de lluitar per el seu propi somni tan en la vida com en el futbol. Qui vol, pot. I el futbol et torna tot el que li dones. Així que paciència que tot arribara algun dia.

Que penses just abans de sortir al camp?

Sempre abans de sortir penso en el meu avi, qui em  va empenya per arribar on soc ara. Qui em dona forces per seguir sempre endavant.

Quina reacció vas tenir quan et van comunicar que anaves a la selecció?

Privilegiada, perquè no tothom te aquesta oportunitat. Es com una recompensa de tot el treball fet i s'ha d’aprofitar al màxim, no dura per sempre.

Els teus pares t'han recolzat sempre?

Si, la veritat es que si no fos per ells no estaria on soc. Els hi tinc molta apreciació per fer el que fan. Es molt dur i ells dos son únics.

Que més t'agradaria d'aquí en endavant?

nomes demano que pugui durar molts anys mes. Perquè quan a nivell esportiu rendeixes tot et va millor. Quan de veritat veus com amb el pas dels anys tens allò amb el que somiaves es inexplicable. No hi ha paraules per descriure el que es sent quan aconsegueixes tant en tan poc temps. El 2014 passarà a la meva caixa de records completament inoblidables gràcies al futbol. Espero repetir-ho en algun moment.

orubias.com, maduras latinas.com, ildo.tv

Accés Usuari