IMG-20131126-WA0004

Al llarg de la Temporada anirem fent entrevistes a jugadors que estan fora i han sortit de la nostre base i que estan assolint alts nivells, l'entrevista d'avui es amb el Raimon Marchan (RAI) actualment a les files del Real Madrid C.

En primer lloc, com et trobes?

Bones a tots, dons molt content amb ganes que arribi ja Nadal per poder tornar a casa, a passar les festes amb els meus.

Com et va aquesta temporada?

La temporada de moment està anant molt bé, vaig començar l’any partint de suplent i poc a poc vaig anar fent-me un lloc a l’equip i molt content. Ara fa dos setmanes que hem canviat d’entrenador i toca tornar a lluitar per demostrar que puc tenir un lloc a l’onze.

Què fas un dia qualsevol entre setmana?

Un dia entre setmana qualsevol em desperto a les 9.30 per anar a entrenar. Entrenem a les 11, però hem d’estar mitja hora abans. Una vegada acaba l’entrenament vaig a classes a la universitat, quan acabo dino allà mateix. Per la tarda acostumo a dormir una migdiada de mitja hora més o menys, i vaig al gimnàs de Valdebebas(Ciutat Esportiva RM). Després del gimnàs ja quedo amb alguns amics per fer qualsevol cosa o anar a sopar i ja cap al pis i a dormir.

De tots els jugadors que has conegut, quin t’ha impressionat més i amb qui t’hi sents més identificat?

No he tingut la sort de coincidir a l’equip amb ell, però si he compartit entrenaments i algun partit, Jesé Rodriguez, actual jugador del primer equip, és un jugador impressionant amb una qualitat i un talent extrem. No em sento identificat en cap jugador en concret, però veure el professionalisme de Cristiano Ronaldo, Xabi Alonso o Alvaro Arbeloa et fa adonar de la importància que té en el futbol la mentalitat que es té fora del camp. Són tres jugadors que de diferent manera demostren que apart del talent es necessita constància i treball fora del terreny de joc.

Quin entrenador, des de que estàs fora, t’ha aportat més i perquè?

Tots els entrenadors t’aporten coses, de cadascú s’ha d’intentar aprendre el màxim. Per sort he tingut molt bons entrenadors i de tots he après molt. En destacaria a Victor Torres Mestre, perquè vaig coincidir amb ell el meu primer any a Madrid, em va ajudar molt a adaptar-me i em va donar molta confiança. També no pot faltar Pablo Alfaro, vaig coincidir amb ell al meu primer any de sènior al CD Leganés, no vaig gaudir de la seva confiança en quan a minuts, però vaig aprendre d’ell moltíssimes coses del futbol professional, un gran entrenador.

 

 

En quin partit has passat més nervis?

No acostumo a posar-me  excessivament nerviós en els partits jugant, així que en el partit que he passat més nervis va ser el CD Leganes – UE Lleida de l’any passat on jugàvem el play-off, jo estava a la grada i no recordo una tarda més amarga que aquella. El futbol ens dóna moltes alegries però també tardes de nervis i decepcions, aquella va ser una d’aquestes segones.

Quin record tens dels anys que has estat a l’Atlètic Vilafranca?

Vaig començar des de ben petit a l’Atlètic amb 5 anys, vaig créixer jugant a l’Atlètic i gràcies al club he evolucionat tan com a persona, com a jugador  de la manera que ho he fet. He conegut moltíssima gent, tant companys com entrenadors, com jugadors entrenats per mi, dels quals en guardo molt bon record. De fet, una gran part dels meus amics els he conegut jugant a l’Atlètic. Encara recordo les paellades de final de temporada, els campus, les promocions, les tardes i hores al camp. Molt bons records.

 

 

 

En quin moment has trobat a faltar més la proximitat dels teus?

En tot moment trobes a faltar als teus, sempre existeix el pensament de voler compartir les coses que et passen amb els de sempre, tan les bones com les dolentes. S’ha de dir que els moments complicats són quan probablement trobes a faltar més a la teva gent, als teus amics de sempre i a la teva família. Per sort avui en dia puc estar connectat fàcilment tan amb els amics com amb la família.

Què recomanaries als nois i noies de l’Atlètic Vilafranca?

Que gaudeixin del futbol, del que significa tenir unes hores per poder oblidar-se del que ens passa i posar-se a jugar a l’esport que més ens agrada al costat dels nostres amics. Gaudir del futbol amb ganes i il·lusió de seguir millorant sempre, tan com a jugador i com a persona.

Una abraçada

Raimon Marchan Vidal

orubias.com, maduras latinas.com, ildo.tv

Accés Usuari